BLOG EDUCACIÓ FÍSICA

QUÈ ESPORT PRACTIQUES?

EL MEU ESPORT ÉS...

ESTE ES MI DEPORTE

¿TÚ QUÉ DEPORTE PRACTICAS?

 MAQUETES ESPORTS / MAQUETAS DEPORTES

(Tenis)

 (Rugby)

 (Handbol)

 (Bàsquet)

(MAQUETES ESPORTS)

  (Bàsquet)

 (Rugby)

 (Ultimate - frisbee)

(Bàsquet)

(MAQUETES DELS ALUMNES I LES ALUMNES)

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L'EDUCACIÓ FÍSICA 

És important veure l'evolució que han patit al llarg de la història els conceptes d'esport i d'educació física, que tradicionalment han anat lligats. 

A l'antiga Grècia l'esport derivat del joc era una forma de competir utilitzant el cos. L'educació física encara no existia en aquesta època com a tal i l'entrenament físic només tenia objectius o bé competitius o bé militars. En el moment en què les lletres i les ciències són autosuficients apareix l'antagonisme entre la cultura del cos i de l'esperit que es manté fins als nostres dies. 

Amb els filòsofs Plató i Aristòtil, la idea de formar-se físicament i mentalment segueix adquirint importància. Per Aristòtil l'objectiu de l'exercici físic és preparar al cos per a la guerra i les celebracions. Plató, en canvi, critica l'entrenament atlètic especialitzat de l'època, ja que pensa que el rol de l'educació del cos és la formació harmoniosa del cos per perfeccionar l'ànima. Així apareix un model d'educació en què predomina l'intel·lecte i en què l'educació del cos té un fi higiènic a més a més de la preparació militar.

A Roma les idees dels diferents filòsofs varen anar diluint progressivament la importància de la cultura física en pro de l'educació intel·lectual. Així l'educació física és per als bàrbars, l'esport queda per als professionals dels circs i l'educació intel·lectual és per a l'home de profit. Després d'un període d'olimpisme, de culte a la bellesa i a la força corporal, l'esperit va adquirint cada cop més relleu, desplaçant l'exercici físic, i amb l'arribada del cristianisme l'educació física desapareix per complet. Tots els filòsofs del moment condemnen la pràctica esportiva i l'únic treball físic que preconitzen és la gimnàstica higiènica.

Durant l'Edat Mitjana desapareix fins i tot la gimnàstica higiènica, i es realitza molta pràctica d'exercici físic per part dels cavallers que es preparen per a la guerra.

Posteriorment, en el Renaixement i èpoques posteriors, sorgeixen les idees de Locke, Rousseau i Kant (inspirats en Plató), on l'educació del cos torna als sistemes pedagògics. No obstant això, l'objectiu primordial és el de millora de la salut i es realitza amb unes normes molt simples: molt d'aire, exercici, dormir i un règim alimentari senzill. 
Pestalozzi i Rousseau varen introduir la necessitat d'incloure l'educació física dins el sistema escolar. Deia Rousseau: «Si voleu educar la intel·ligència del vostre fill, educau-li primer la intel·ligència de les forces que ha de governar.» En aquest període, s'imposa el corrent higienista anomenada la «gimnàstica higiènica i estètica de Ling» que té l'objectiu primordial del manteniment de la salut. Segueix la concepció platònica de gimnàstica i més endavant s'inspira en Rousseau, Locke i Kant. Per Ling, «una bona salut dóna la tranquil·litat i la pau que es transmet als altres. Així el cos de l'home es converteix en un santuari».

Durant el segle XIX apareixen les primeres concepcions d'esport modern. Després del període clàssic, les pràctiques esportives no es consideraven educatives. Amb Thomas Arnold, s'instaura un nou concepte d'activitat esportiva educativa. Paral·lelament als Estats Units d'Amèrica, la YMC A (Young Men Christian Association) el 1866 instaura l'esport com a mètode d'educació física que tendeix a substituir l'antiga gimnàstica higiènica, procedent dels sistemes anteriors. 

Al segle XX es produeix la implantació de l'educació física escolar amb una doble concepció, per una part el concepte higienista de gimnàstica derivat dels sistemes anteriors i per l'altra, el concepte d'esport modern derivat de l'escola anglesa. Aquest tipus de gimnàstica higienista va ser desenvolupada especialment a Espanya durant el règim dictatorial del general Franco, on es primava una educació física basada en la disciplina militar. 

Els anys 60, als països europeus més propers com França, Bèlgica i els països escandinaus es va desenvolupar un format diferent d'entendre l'educació física que es va anomenar educació física de base. En aquest model l'educació física passa a ser una part fonamental de l'educació integral de les persones que ha de permetre el desenvolupament de la personalitat, és a dir, permetre un millor ajustament de la conducta en les diferents situacions utilitàries, lúdiques o estètiques davant les quals es troba l'individu. El seu rol és fer del cos un instrument d'adaptació de l'individu al seu medi, i és la part de l'educació que ha de desenvolupar el domini corporal com a condició d'autonomia i de llibertat. Le Boulch defensava que l'educació física ha de fer del cos un instrument fidel d'adaptació al medi biològic i social, mitjançant el desenvolupament de les seves qualitats biològiques, motrius i psicomotrius que permetin aconseguir l'autoconeixement, l'autodomini i l'autoacceptació del cos com a unitat, deslligant-se del dualisme platònic ment-cos. 

Les tendències actuals en el món de l'educació física escolar passen per un període de canvi: una vegada passat el protagonisme de l'expressió més lúdica a la dècada dels 90 i principis del segle XXI, les opcions per les quals discorrerà l'educació física en el futur són determinades per dos corrents importants: l'educació per a la salut mitjançant l'exercici físic, i l'educació en valors positius mitjançant les activitats esportives. 

La teoria de l'evolució històrica de l'educació física ho he extret i copiat del següent enllaç 
file:///C:/Users/Usuari/Downloads/Dialnet-EvolucioDescripcioIPerspectivesDeLeducacioFisicaIL-4722026%20(2).pdf

Estudio de la psicomotricidad en el alumnado de Educación Primaria

A continuación hay algunas páginas de gran interés sobre la educación física y el deporte. Teoría e investigación, artículos.

https://www.efdeportes.com/efd234/estudio-de-la-psicomotricidad-en-educacion-primaria.htm